La gran final

"Per fi avui el gran dia ha arribat, la gran final apunt de començar,
els contrincants molt nerviosos estan, el guanyador tindrà el títol mundial.
Tothom sap que els dos s'odien fa temps, cada partida van a vida o mort,
per això la sala està plena de gent, espectadors que esperen impacients,

Ara s'asseuen i es donen la mà, per protocol abans de començar,
flashos que graven l'històric moment, seguit comença la guerra al tauler.
Les blanques fan apertura d'atac, les negres es protegeixen molt bé,
els caps dels jugadors ja treuen fum, cremen neurones de tant pensar.

Mentre el tauler s'està desordenant, totes les peces en ple rendiment,
la tensió puja en cada moviment, els dos es miren agressivament.
La partida està arribant al final, el rei de blanques està acorralat,
i quan arriba al moment més crucial, un gran silenci congela l'instant:

De repent un peó negre acaricia la cara d'un blanc,
i seguit plora, es desfoga, i molt lent li fa una abraçada.
L'alfil blanc deixa de lluitar i li dóna la mà al cavall negre
i la dama es va emocionant i es posa a fer petons a una torre.

I el rei blanc i el negre s'abracen i es presenten fent-se dos petons
i després es treuen la corona i s'expliquen les penes també.
I un alfil acaricia la torre, es despullen, s'estiren després,
i les reines, les dues s'engresquen fent massatges a exhaustes peons.

Dues torres criden que s'estimen i ho culminen després fent l'amor,
i un cavall que els espia darrere es masturba i canta una cançó,
finalment tots fan una rotllana, criden que han guanyat la gran final,
celebrant i felicitant-se, és bonic tenir un final tan dolç.