La força del vent!

Sota el sostre d’un cel rogenc creix l’arrel
que mira com el firmament ja s’apropa.

Avui sembla que no està tan lluny
Avui sembla que no sigui tan alt el mur.

Taques roges sobre un sol intens
fan de l’arrel un roure de mil anys i etern
Les seves branques arriben a ser
el ventre d’una mare i el refugi del viatger.

Naveguem contracorrent, però les veles les omple la força del vent.

Ja fa massa que esperem tots plegats
tres segles són suficients, s’ha acabat!.

Si baixes al carrer ens trobaràs
perquè és allà on els somnis es fan realitat.

Totes les gàbies s’acaben trencant
No hi ha candau que tanqui la llibertat
El nostre dia pot arribar
Empenyem alhora i arribarà. Naveguem contracorrent, però les veles les omple la força del vent
Ara volem la selecció de cadascun dels millors dels nostres sentiments.

Una gota de suor a la gespa
En caure rega el somni, d’una terra!.

Naveguem contracorrent, però les veles les omple la força del vent
Ara volem la selecció de cadascun dels millors dels nostres sentiments .