La duana

Anava cap a Andorra on buscar tabac barat
amb la meva ranxera que en anglès es diu pick-up.

Prepara’t pel meu delicte del que n’era molt conscient:
doble fons a la re-càmera del maleter innocent.

Creuaré sense sospita perquè sóc el President...
i a demés duc un rosari que és d’allò més eficient.

Si em paren a la duana tinc la tècnica especial,
del qui sap somriure amb gràcia per campanya electoral.

Triarem bé les paraules del meu lèxic senyorial.
Posaré bé la corbata per escalfar-me en vocal.

I una colla de col·legues que conec ben preparats...
semblaran els meus escoltes: aniran ben disfressats. Perquè sóc el President! Perquè sóc el President!
El cabró més cara-dura de les Terres de Ponent!
Perquè sóc el President! Perquè sóc el President!
Un parguela que es disfressa i que se’n en fot de la gent!

Però a les portes de la duana...
les llums blaves m’il·luminen!

Va creixent la caravana...
i la “civil” que tot s’ho mira!

Si el guardià civil sospita hi ha una llei fonamental:
recordar-li que el vehicle que registra és oficial.
Per això cal d’una placa com les del Palau Reial
i les típiques banderes col·locades al frontal.

“Perdone, Presidente, hágame usted
el favor de abrir el maletero, sius plau.
Aunque sé que es evidente, es mi deber
como al resto de la gente.”

“¿Tiene algo que declarar?”
¿Tiene algo que declarar?
¿Tiene algo que declarar?
¿Tiene algo que declarar?”

I ara... que estic a la Farga de Moles,
he passat pel control i pistoles. Canviarem material tu i jo a soles...
i una borratxera que m’espera fins que tingui mal de cap!

Perquè sóc el President! Perquè sóc el President!
El cabró més cara-dura de les Terres de Ponent!
Perquè sóc el President! Perquè sóc el President!
Un parguela que es disfressa i que se’n en fot de la gent!

Perquè sóc el President! Perquè sóc el President!
El cabró més cara-dura de les Terres de Ponent!
Perquè sóc el President! Perquè sóc el President!
Un parguela que es disfressa i se’n en fot de la gent!