La criolla

El sol va de baixada, el mercat plega el torn
el barri tanca el dia, la nit s'obre del tot.
Noctàmbuls ja vesteixen perfums de seducció,
ja s'obre la Criolla, a tremolar tothom.

Ja arriba la gentada, a dins van entrant tothom,
comença l'espectacle, el tango, el fum, l'alcohol.
Des del carrer se senten l'eufòria, els crits de tots,
obrim la porta, entrem-hi, a veure què s'hi cou:

De repent, una mirada ens escalfa la cara del fred,
i una mà repleta de joies fa el gest, ens convida a que ens hi endinsem.
Somrient una dama ens saluda, oferint un cigarret,
I el cambrer de la barra ens declara content: oh benvinguts, passeu, passeu!

I al passar, la festa ens atrapa, el soroll i les llums ens abracen del tot,
i veiem a la pista de ball com parelles remouen el trasero al compàs.
I sentim com els músics darrera, esgotats esbufeguen els seus clarinets,
que entre el fum, la suor i la brutícia és més fàcil fumar, respirar costa més.

Invertits gesticulen els llavis mentre parlen, però sembla que s'envien petons.
mentre un home semblant a un pirata, es dedica a somriure mentre ho magreja tot.
Transformistes de curta faldilla presumeixen perruques davant dels clients,
estrangers, soldats, i toreros, tots drets a la barra, got a got van bevent.

Periodistes, burgesos, polítics, obrers taral·laregen aquesta cançó,
i els demés tots són gent ben honrada, que demanen, supliquen luxúria i amor.