Joc fervent

Quan la mirada relaxada imposa més que un crit de presses,
quan sobra temps per allargar-se amb un somriure ben fet,
quan el moment vol desviar-se del rígid dibuix circular,
quan el rellotge s'atura i perd el tren del temps.

Quan el descans no és preparar-se per una nova fita,
quan el descans és estar a gust i gaudir d'un moment,
quan el present guanya força i el demà és una idea innocent,
quan no sabem ni sabrem què ens espera després.

És doncs llavors que el temps no és pensament, és només l'instrument per viure el demés,
i l'ahir s'esvaeix, i el demà no existeix i l'avui és un tot sencer.
És doncs llavors que tot és més real, el aquí del moment és el joc més fervent,
és el crit vivencial, el gaudir dels sentits que ens recorden que sóm present.

Quan el passat i la memòria no depassen la innocència,
quan el record serveix molt més per remoure el present,
quan la mirada oblida el rastre i s'entrega a un nou horitzó,
quan la petjada s'esborra només passar el vent.

Quan la inquietud vol expulsar tota la pols que encara pesa,
quan el secret muta en sorpresa i mai més és secret,
quan un valor perd la vigència i deixa l'espai al següent,
quan les promeses s'obliden tot just passar el temps.