Irreals

Irreals com un somni són ses emprentes que vas deixar en
es meu cor
I sa rovada de sa matinada quan te’n vas anar...vull fondre
Vull moldre es record,
per què és tan amarg aquest sabor que m’has deixat!
Oh! Mare, mare, dolça mare, aconsella’m. No! No! No!

Per què això me passa a jo? Perque es rancor me guanya?
S’odi i s’amor se donen sa mà...
M’has robat sa vida, i jo... no vull viure d’enganys...

I això és perquè un gris vel no em deixa veure aquell
estel que vol minvar.
I jo te vull cantar “Coses d’ahir” per tenir més clar: que
tu per jo ets com es far que gui a un mariner perdut, a la
mar blava, blava i verda com els teus ulls. No! No! No!

Per què això me passa a jo? Per què es rancor me guanya?
S’odi i s’amor se donen sa mà...
M’has robat sa vida, i jo... no vull viure d’enganys...

No! I aquells ullets! Tan petitets!
Me miren...i és que me maten.
D’Orient m’arriba es teu perfum....
Amors anacrònics, van ser dolços, màgics, però...
antinaturals.
Van ser quatre dies que se perllonguen una eternitat...
I què hauria estat? Merda! No hi pensis més,
mira que tens s’estrella més brillant des firmament...

Per què això me passa a jo? Per què es rancor me guanya?
S’odi i s’amor se donen sa mà...
M’has robat sa vida, i jo no... no vull viure d’enganys...