Inici del castic al fetge

Bon dia senyor metge,
em fa molt mal el fetge,
tal com si amb un black-decker
m’estiguessin burxant,
com si tingués a dins
un niu de ratolins
que amb abrics de pell d’eriçó
ballessin ska.

Pel que m’ està dient
vosté beu de valent,
en aquest món tot té un límit,
i aquest és el seu.
Té el fetge destrossat,
l’ estómac perforat.
Si es fot un quinto més
Avui soparà amb Déu.

QUIN SENTIT TÉ
LA VIDA SERIA
I AVORRIDA
I QUE HE FET JO DÉU MEU
PER MERÈIXER AIXÒ
NO EM TREGUI LA BEGUDA
GRANDÍSSIM FILL DE P***
NO EM RECEPTI
AIGUA QUE SERÀ PITJOR

No em tregui la cervesa
que faré alguna bestiesa,
per viure sense canyes
em tiro per un barranc.
No puc deixar mentre visqui
sense tastar el whisky,
no veu que s’he m’hi havia
acostumat la sang.

Si vol que poc n’hi posi
després de la diagnosi,
que ho ha de deixar estar inmediatament
per què el seu cos
necessita reforç,
si no vol que aviat aquest repòs sigui etern.

Apunyalim per l’esquena
engreixim la morena,
fotim banyes tan com vulgui
si la meva dona vol,
cremi la meva casa
transformi el cotxe en brasa,
però pel que més vulgui
no em prohibeixi l’alcohol.
Que m’hi vaig morós
Mosseguim els collons
Facim la cirurgia
Però siusplau no em privi
dels plaers d’anar al bar