Incomunicació

Freaks i més freaks, per més tombs que hi donis
No es pot viure aquí, això és tot ple de dimonis.
A sota de les pedres creixen com bolets,
Crien com rates, sempre n’hi ha més.
Poses la primera, la tres o la sisena,
Pels motius que sigui, totes foten pena.
Si ja n’estàs fart d’aquesta situació,
Jo tinc el teu remei, tinc la solució:

Por encima del viento, por encima del mar,
Encima del fuego y de todo, tu eres mucho más importante.
Por encima del viento, por encima del mar,
Por encima del fuego y de todo,
Tu sabes que estás por encima de este mundo.

Vine aquí i explica’ns les teves misèries,
Vine aquí i ensenya’ns fins on t’arrossegues.
Tothom tindrà els seus quinze minuts de glòria
Encara que comporti omplir el mon amb escòria. Una cosa sí, no la perdo de vista,
Heu fet realitat un somni d’alquimista.
Encara que un pèl tard, teniu el gran tresor:
La pedra que converteix la merda en or.

Incomunica’t…