Germà

Soldat del dia a dia: entona el cant dels valerosos,
que el temps és com una au que no detura el vol,
i el sol que avui te banya, demà pot ser pluja de terra.

Enterra els mals sentiments,
evoca els fonaments del teu esperit ferit,
ferit, però mai moribund.
No és tan profund aquest forat
que si els vents bufen tort...
ja ho diu mon pare que mai saps on és la sort!
Has de ser fort!

De vegades és difícil mantenir la cordura...
És difícil resistir la fura d'aquest dilluns
I això, i això....

I això s'ha d'haver acabat, he d'alenar, he d'alenar...
I això s'ha d'haver acabat, he de confiar, he de confiar...
S'ha acabat. Germà, això s'ha acabat.

Germà, te mentiria si te dic que són joiosos
els dies que m'esperen, me priven de pau.
I a l'au del temps que dèiem, li tallaria les ales.

Oxigen! Li falta oxigen!
Vertigen! Ara sent vertigen!

Quan guaita el cap a un pou sense fons,
I, a lloms d'un cavall coix, va al galop.

De vegades és difícil mantenir la cordura...

Cada cop que rep li augmenta la ràbia,
Savi de la vida, dels que han après a patir.

I això s'ha d'haver acabat...

Germà, aprofita ara que ets jove,
si has badat ja ets vell, i a la pell:
Les arrues d'un temps perdut.