Fulls escrits

Ja es passada mitja nit, porto estona dins del llit,
no faig mes que refugiarme dins del conte de l’oblit.
Perdo el cap reconstruint, escenaris d’un desig,
es per culpa de l’olor que encara ve del teu vestit.

Es molt fàcil començar, tan dificil acabar, m’he de fer
a la idea que ja no hi haurà demà.
Perdo el temps mirant des de casa al carrer, delirant
cada cop que veig que bufa el vent, soc capaç d’imaginar
que ets dormint al meu costat.
Veig que el món s’acaba entre quatre parets, una presó
sense reixes que em separa d’on ets,
no hi ha mes opció que dir que et prometo que si vens
serás feliç.

He deixat escrit un full ple de coses que no he dit,
sabent que ara es massa tard per decidir cambiar el destí,
les estrelles que ja em vist brillen per riure’s de mi,
es curiós com puc odiar tot el que junts vam descobrir.

Es molt fàcil començar, tan dificil acabar,
m’he de fer a la idea que ja no hi haurà demà.
Perdo el temps mirant des de casa al carrer,
delirant cada cop que veig que bufa el vent,
soc capaç d’imaginar que ets dormint al meu costat.
Veig que el món s’acaba entre quatre parets,
una presó sense reixes que em separa d’on ets,
no hi ha mes opció que dir que et prometo que si vens
serás feliç.

Es complicat centrar-se si tot es lluny del teu avast,
jo no vull despertar del somni en el que sempre hi ets
present.
Perdo el temps mirant des de casa al carrer,
delirant cada cop que veig que bufa el vent, soc capaç
d’imaginar que ets dormint al meu costat.
Veig que el món s’acaba entre quatre parets,
una presó sense reixes que em separa d’on ets,
no hi ha mes opció que dir que et prometo que si vens
serás feliç.