Fràgils

Aquí estem mirant cap al cel
per si arriba algun senyal i és el que esperem.
Aquí estem mirant els estels
esperant que un d’ells amagui el secret.

Aquí estem mirant cap al cel
però no sembla que la nit ens depari res.
En algun lloc a anys llum d’aquí hi ha d’haver allò que ens falta a tu i a mi
però no entenc perquè he de buscar tan lluny
puc veure l’univers sencer dins els teus ulls.

Digues el que necessites dir
sempre hi ha qui ho necessita sentir.
potser en un d’aquests pensaments algú pot veure el que tu i jo no veiem.

Som fràgils com arbres de gel enmig del desert
que si no es trenquen s’acaben desfent,
m’he cansat de buscar tan lluny
puc veure l’univers sencer dins els teus ulls. Avui soc jo qui necessita sentir tot allò que tu necessites dir.
Només amb tu sé diferenciar
entre el que és ridícul i el que és sublim.

Com pot ser que tanta gent mirant el mateix
pugui veure coses tant diferents.
No oblidis explicar-me quin és el secret
no l’amaguis, sé que ja l’has descobert.