Foc i brases

A l’hora de l’alba humida,
en camps oberts somniats,
trenquem silenci verge ..
amb crits hereus del vespre.

Som el foc de ahir a la nit,
les brases del matí
i fem fora les cendres ..
que només són molèsties.

I ara corre i trenca el aire que respires avui
i et fa viure el moment com si fossin tots els instants ..
que la vida ens regala avui.

A l’hora del capvespre,
en camps oberts somniats,
seguim trencant silencis ..
amb crits hereus d’un dia llarg ..
D’un dia llarg ..
D’un dia llarg ..

I ara corre i trenca el aire que respires avui
i et fa viure el moment com si fossin tots els instants ..
que la vida ens regala .. I ara corre i trenca el aire que respires avui
i et fa viure el moment com si fossin tots els instants ..
que la vida ens regala ..

I ara corre i trenca el aire que respires avui
i et fa viure el moment com si fossin tots els instants ..
que la vida ens regala avui.