Fidels a la utopia

Ells són més,
són omnipotents,
tenen els calers,
van armats fins a les dents,
tenen els diaris i les televisions
per a recordar-nos
que són els bons,
tenen policia i guàrdia civil
que els hi vigilen els bitllets
de deu-mil.
Des del cel les marionetes van bellugant,
són José Antonio i Franco que segueixen manant.
Juan Carlos fa de rei,
Felipe de dimoniet,
Ardanza de bruixa,
Pujol de follet.
Al públic,
per força,
ens han fet venir aquí,
i cada quatre anys
ens fan aplaudir.

SEREM FIDELS A LA UTOPIA
FAREM TREMPAR LA REVOLUCIÓ,
COM M´AGRADARIA PODER CANVIAR TOT AIXÒ.

Farem baixar els palaus dels poderosos,
calarem foc a la seva constitució.
Amb les pedres que ens sobrin
d´enderrocar presons
construirem escoles sense professors
on aprenguin els nens
d´aquest nou país
a viure lliures sense trepitjar el veí.
Quan s´hagin petat les cordes de les guitarres,
quan m´hagi quedat sense veu per cridar,
espero que prenguis la meva espasa
i cridis "Desperta ferro !!" de nou.
Que facis teu el meu somni
i poder algun dia canviar tot aixó.