Esperança rebel

Les arrels d’una cultura
quatre barres i un estel
posen nom als sentiments
I eixe estel que amb la història
poc a poc varem teixir
sempre és roig i mai submís

I a les nits fosques
serem rebels
si lluitem prompte potser siguem lliures
i l’esperança
mai s’ha perdut
perquè sabem encara que som i serem un poble lliure.

Els estels ens guarden somnis que són vius
la cultura viatja sola per l’oblit ,
res impossible,
perque els somnis d’ahir son esperances d’avui
perquè es poden convertir en realitat si lluitem de cor tots units

I a les nits fosques
serem rebels
si lluitem prompte potser siguem lliures
i l’esperança
mai s’ha perdut
perquè sabem encara que som i serem un poble lliure. (2x) I a les nits fosques
serem rebels
i l’esperança
mai s’ha perdut
serem rebels
serem rebels
serem un poble lliure
serem una terra lliure