Escriurem mil batalles

He nascut ací, en esta terra ferma,
estime la família, jo sóc de sang calenta,
el meu cor creu en la llibertat,
i en viure set vides seguides al teu costat!
I m’allibere dins la mar,
no crec en una patria
que no em deixa caminar, lliure,
portes tancades m’acorralen el somriure,
em refugie en les teues ganes de viure.
Vull explorar el cel obert sense Luxes ni diners
sense la vigilància de les taules de Moisès,
que la culpa és una daga afilada,
que amenaça a la nostra mirada.

No vull oblidar aquells moments
passats i presents,
tu i jo formem part dels 4 elements,
i junts podríem superar tots els reptes
i perdonar els defectes.

Cauen els murs que ens separen a mi i de tu,
no conec el futur,
venceré a les muntanyes,
escriuré mil batalles.
Cauen els murs que em separen a mi de tu!
A mi de tu!

Vull un gran desordre, i que vole tot per l’aire,
que mane la natura després del gran colapse,
una escola plena de solidaritat
per canviar la passa i tornar a començar.
Que tot bategue dins de mi,
agafar oxigen i elevar-me a l’infinit, dis-me,
si esta utopia colectiva no és possible,
quan més a prop hem d’arribar cap a l’abisme.
Soterrarem totes les pors i la rutina artificial
que anula a la persona i la programa a temps real,
vencerem a la Visa i la presa
amb tones d’alegria, coratge i tendresa.

Cauen els murs que ens separen a mi i de tu,
no conec el futur,
venceré a les muntanyes,
escriuré mil batalles.
Cauen els murs que em separen a mi de tu!
A mi de tu!

Cauran els murs de ràbia i rancor
sobre les notes d’aquesta cançó,
que res s’interpose entre tu i jo.
Canviar les coses en cada port,
viure en el sud o viure en el nord,
que les promeses ens facen més forts,
que no ens convertim en record.

Cauen els murs que ens separen a mi i de tu,
no conec el futur,
venceré a les muntanyes,
escriuré mil batalles.
Cauen els murs que em separen a mi de tu!
A mi de tu!