Epíleg

… I seguiré caminant
marcant una ratlla en l'existència,
que recorde contínuament
l'abans i el després d'aquestes hores baixes.
I em sentiré content
per haver-hi arribat a temps
de poder pronunciar
les paraules oblidades.
Plourà dins del meu cor.
Cada dia serà un present.
Continuaré pensant
que mai és massa tard.
Sabré que no estic sol.
Solcaré la bromera del teu mar.
Cercaré en la nit les hores dormides.
Recorreré el laberint vital.
M'ompliré de cel
i beuré la malenconiosa tardor.
Esperaré ansiós les noves primaveres.
I tot tornarà a omplir d'esperança
el meu llenç,
el meu pentagrama
i el meu quadern.