En blanc i negre

En aquesta foto es veu gent anant pel carrer,
sobre una vorera hi ha homes amb barret.
El sol ve de cara, les ombres es fan grans,
semblen el reflexa de maniquins ballant.

A dalt a l'esquerra, una casa de l'Eixample hi ha
amb una tribuna, que es presumeix a la ciutat,
i a baix al carrer, brilla un cotxe dels cinquanta que
amb un autobús treuen més plom que mai.

Dotze per vint, un brillant granulat,
blanc i negre en paper,
la memòria en 2D.

Al mirar la imatge els ulls al centre van,
un home camina, s'està allunyant de l'ocular
i a la seva esquerra un personatge que de cara va,
porta americana, les mànigues li cauen grans.

I a la seva dreta, una porta, un toldo deu ser un bar
d'aquests que et conviden a conversa amb cafè al paladar.
Darrera el perfil d'una església enmig de la ciutat,
de campanades mudes, sembla que ningú li faci cas.

I també es veuen més homes, divagant per la ciutat,
i caminen en mil direccions, a saber què estan pensant.
I en el fons de tot, un cel brillant, filtrat pel fum i la humitat
és la llum del sol, que baixa, potser puja mai ningú ho sabrà.

Dotze per vint, un brillant granulat,
blanc i negre en paper,
la memòria en 2D.