Els amics que se'n van

Cada dia pens,
amb aquells amics que
un dia vaig tenir

jo els vaig estimar,
i quan els record,
tenc ganes de plorar.

I amb llàgrimes als ulls escric,
una cançó per recordar
aquells dies que mai no tornaran

Què va passar?
es temps tot ho ha canviat
Què va passar?
amb sa nostra amistat?

Di'm que va passar,
Oh di'm que va passar
es temps tot ho ha canviat

I quan estiguis dins es fang,
quan estiguis dins es fang
ningú no et treurà
ningú no et treurà

Anàvem d'excursions,
i cantàvem cansons
i erem molts
I ara on sou tots?
On sou, on sou tots?

Estàvem tots plegats
i no teniem por de llenegar
Donem sa mà
i vine amb jo a somiar
que mos tornam trobar a la mar,
i tornam a cantar aquella cançó
d'uns joves que d'amor feren il·lusió

I ara deven ser advocats,
qualquns milionaris
i altres uns pringats,

Quan siguis més gran te'n recordaràs
del que vaig posar
en aquesta cançó

I ara esteim tots anegats,
i ara esteim tots separats,
però encara ens enrecordam...

d'aquells amics.