El teu crit

Perd la batalla qui no lluita des del cor
i sembla que no veu que mor el sol.
Hui jo somric a l’horitzó,
escric el meu temps amb amor i passió.
Cau en l’oblit qui no guanya des del cor,
qui no sap controlar les emocions.
Hui jo trenque el protocol.

Somiadors que esperen el seu torn,
el retràs els fa perdre la son.
Il·lusions amb cortina de fum,
busquen el perdó, perden el costum.
Mantingues l’anhel d’infinit
,si estàs decidit, hui respira fort.
Navegant de nit busca el teu port.

I allibera el teu crit!
He refet moltes vegades el meu camí.
He inventat noves paraules
i he escalat els cims.
El rellotge senyala l’hora de partir.
Corre ràpid entre els arbres
i allibera el teu crit!

Orfres de Nord, cega és la sort.
Pots riure o plorar quan arribe el teu torn.
Sospira, espera a que t’arribe la mort,
si no trobes la via que allibere el teu cor.
Pum.......és molt cara la rutina
carregue benzina i empente el meu rumb.
Hui jo soterre la por.

Somiadors que prenen el timó
i la carta de navegació.
Il·lusions que miren endavant
per que el riu no mor, s’allibera al mar.
Que el vent colpeje el teu pit
si estàs decidit, hui respira fort.
Navegant de nit busca el teu port.

Busque l’illa del tresor,
tinc els meus propis mapes.
Cants de sirena i trons,
ones que dibuixen el paisatge.
Busque l’illa del tresor,
somnie amb les seues platges.
L’aigua, crea les imatges del teu fals retorn.