El legat del pastor

I un servidor,
a estat sempre pastor
cent cabres tinc i un serro
oi lai cai , oi lai rai cai, lai rai carai
i un dia estan pasturant el ramat
pels grans prats del Pallars
la tarda era grisa i el cel gris com humit
anunciava turmenta, anunciava mal temps
oi lai cai , oi lai rai cai, lai rai carai

però de com un gran tro i un gran llamp
i les cabres muntanya avall
espantades, cagades de por
però que feu, però on aneu, però pareu, no correu
que us perdreu espereu-me que vinc
oi lai cai , oi lai rai cai, lai rai carai

ai carai me’n trepussu ai merda que caic
caic, caic just arran d’un barranc mai trobat
la branca on amarrar-me i rellisco
em despenyo precipici avall
oi lai cai , oi lai rai cai, lai rai carai

Jo caic i rodolo, em despenyo i rodolo
Em trenco i rodolo i mesclafo ben be sota de tot
Sobra un pedra immensa al fondo del barranc
oi lai cai , oi lai rai cai, lai rai carai

les cabres a dalt i jo vaig
esclafat moribund, en un moment així
pots comptar que es pot dir,
baixeu totes aquí, vingueu totes amb mi que es que
avanç de morir escolteu que us vull dir:

filles meves algun dia aquestes terres seran vostres
tota l’herba, tots els prats, tots els fils, tot els sembrats
que e viscut sempre en carència, però us puc deixar
alguna herència, tot els arbres, tot el blat, tots el rius
tots els poblats, filles meves que es que us deixo
que es que em moro avui mateix, però no voleu
per mi cabretes i seguiu el vostre pas

que es que avui us dono festa, que es la meva última
tarda i dono festa a tothom ja sou lliures
i a partir d’ara ja sou lliures ja podeu fer el que
vulgueu família, soc el papa, la mama, sóc el papa
de les cabres, però brinqueu, brinqueu cabretes
neu fugint a les muntanyes i oculteu-se
un temps el bosc reposeu-se i mengeu herba
però agafeu aquest sarró que us entrego i conserveu-lu
aquest sarró de cuiro vell que e portat sempre a l’esquena
solo us dono aquest macutu potser algun dia us farà falta
si trobeu la pastoreta d’ulls vellisims a la serra
la pastora de cabretes, preferida pels cabrons, bocs
i xais i bocs i ovelles, la pastora de la serra
que fa abrics de pell humana quant les cabres tenen
fred, família, que es la mama, que es el papa, que
es la mama de les cabres
i ai be, be, be ves peron si la veieu deuli recors
que es que me mort si voleu podeu anar amb ella
pasturant brincant pel’s prats, pasturant brincant
per l’herba, hi ha dues coses a la vida que us deixo per que em moro
hi ha dos coses a la vida que es que deixo i per aixo ploro
la pastora de la serra i un ramat de cabres sueltas.