El gat

En un racó d´una ciutat
hi ha un carreró que es ben amagat,
allí fa temps hi viu un jove gat
en plena pubertat.

I el pobre gat es mora de ganes
per enganxar una gateta com Déu mana,
però ell no sap com s´ho ha de muntar
i es vol aconsellar.

Poruc es mou cap als barris més baixos
hi ha un siamés, un gat vell,
que diuen que n´és el rei,
la solució a tots els seus problemes
la pot tenir amb aquest expert felí.

Si se li acosta, ell pega un salt
i li comenta el seu maldecap:
-Escolta tiu, vull fotre un clau,
diuen que tu del sexe n´ets esclau.
Nosé com fer-ho, però ho haig de fer,
em pica massa i no he sortit mai al carrer. No busquis més, jo sóc llegal,
amb mi podràs fer aquest gran salt.
Coneixeràs el més gran plaer
que hi pot haver.

Vet aquí, que me´l porta
en un carrer a les fosques
al voltant d´un cubells de brossa plens de mosques:
-Tú tranquil, ja veuràs
aquest lloc no falla mai,
ho tinc tot controlat.

De cop un gos surt corrent darrere d´ells
i al voltant, dels cubells,
cumencen a donar voltes.
I el pobre gat en la primera experiència
no hagués dit mai que calia tanta paciència.

I com qui avisa,
que no és traidor,
li diu a l´altre que per avui ja Déu ni dó:
-Escolta tiu, jo amb tú hi confio,
però jo follu dues voltes més i em piru. (x2)

El pobre gat, en la pubertat...