El dia que tot rebente

Lauradors de la desil·lusió,
Jubilats i sense fer soroll,
Becaries de l'angoixa,
Cambrers de la miseria
opositant a l'eternitat.

Funcionaris de la depressió,
inmigrants de la desesperació.
Alumnes del sistema
obrant al precipici
aturats en ladversitat.

Oficials de mil euros al mes,
aprenents sense papers,
protitutes sense vida,
musics en silènci,
esclaves del patriarcat.

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall
no aniré a treballar,
que estaré segant cadenes.

Mariners sense mar ni port,
autonoms i amb l'aigua al coll,
proletaris que no esmorzen
llogats al subcontracta
acomiadats del benestar. Repartidors de decepcions,
preses de la represió,
collidors de bastonades,
artistes sense públic,
secretaries sense fumar.

I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall
no aniré a treballar,
que estaré segant cadenes.

Fes-ho be i premedita-ho amb antel·lació.
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa
Eh! Jo que tinc?
Eh! tu que tens?
La boca, la boca plena de dents.

Ell somriu! I balla tango la hipoteca avui
adaptat a la norma
que aquest sistema imposa
Eh! Jo que tinc?
Eh! tu que tens?
La boca, la boca pena de dents.

Fes-ho be
I fins que arribe un dia,
fes-ho be
fins que arribe el dia
Fes-ho be
Vindran les sequies plenes
Farem sao i plouran pedres,
moltes pedres.

Fes-ho be
I fins que arribe un dia,
fes-ho be
fins que arribe el dia
Fes-ho be
Vindran les sequies plenes
Eh! Jo que tinc?
Eh! tu que tens?
La boca, la boca pena de dents.

I el dia que tot rebente...