El centpeus

Un diumenge naixia rere la cortina,
traient-te les lleganyes començava el dia.

Un centpeus et mirava darrera el mirall,
la sang se’t va glassar quan te’n vas adonar.

Ves quina sensació, això és una aberració,
massa surrealista aquest no és el teu cos.

Els teus ulls encantadors ara semblen botons negres
i el teu cos tan seductor és llarg, prim i llefiscós.

Potser encara estàs somniant, ¿a la feina què diran?
sonarà el despertador quan acabi la cançó.

Tot i tenir cent potes no saps caminar
amb prou feines entens tot el que està passant.

Vols saber si hi ha algú en la teva situació
encens l’ordenador per buscar informació. Resignada t’aixeques i surts al carrer
ens trobem cara a cara i no has canviat gens.

Els teus ulls encantadors ja no semblen botons negres
i el teu cos tan seductor no és llarg, prim i ni llefiscós.

Potser encara estàs somniant ¿a la feina que diran?
sonarà el despertador quan acabi la cançó.

Els teus ulls encantadors ja no semblen botons negres
i el teu cos tan seductor no és llarg, prim i ni llefiscós.

Potser encara estàs somiant, ¿a la feina què diran?
sonarà el despertador quan acabi la cançó.

Els teus ulls encantadors ja no semblen botons negres
i el teu cos tan seductor no és llarg, prim ni llefiscós.

Potser encara estàs somiant, ¿a la feina què diran?
sonarà el despertador quan acabi la cançó.