El cavall

Dumba, dumba, dumba dumba cavall!

Passeja content pel tauler,
saltant de quadre en quadre ve.
Sempre es burla dels guerrers,
els pren el pel, perden els papers.
Somriu quan veu que es posa a ploure,
pluja vent i llamps i trons,
perquè sap que els reis també es mullen,
els reis també es mullen,
salta, esquitxa i així s'embruten,
tot de fang per tot arreu,
riu quan tots rellisquen.

Quan els jugadors guarden les peces i el tauler,
el cavall galopa no vol acabar a la capsa,
perquè sap que potser estarà tancat per molt de temps,
sense poder moure el cos i sempre a les fosques.

A vegades si s'avorreix,
proposa a les mortes peces
de també distreure's amb ell:
tiren tomàquets als demés.
I sempre va el seu punxó,
punxa el cul del més cabró,
punxa i després dissimula
punxa i dissimula
Després el rei sempre el castiga,
s'emprenya, s'enfada molt,
doncs l'estratègia se li oblida

Dumba dumba cavall!