El carrer dels inútils

M'allunyaré, sí!
m'allunyaré nina.
Jo em faig enfora.
I a l'hora de tornar
me quedaré aquí, en el carrer dels inútils...
T'enyoraré, sí!
T'enyoraré nina.
Però diuen que qui plora darrer
plora millor,
remitent del carrer,
del carrer dels inútils...

I ara jo ja ho veig tot d'un altre color
i les ferides sanen,
tu sempre dius que
mala herba no mor,
però jo sé que si la regues
creix viva i verda!

Com l'herbassar d'on em vaig criar,
com les cançons que havíem de composar
i no era amb tu
sinó amb els companys
que canten aquí i avui amb jo.

I el senyor Daniels l'he despatxat,
torn a les arrels de qui era abans
i s'està tan bé, em podeu visitar,
en el meu carrer, el carrer dels inútils.

T'explicaré, sí!
T'explicaré un dia
que aquí no hi ha bons ni dolents,
que el temps ho cura tot,
remitents del carrer,
del carrer dels inútils...
Et sorprendré, sí!
Et sorprendré un dia
traient el pit i el cap ben alt,
m'és ben igual si el llit és buit,
tots som iguals
en el carrer dels inútils...

I ara jo ja ho veig tot d'un altre color
i les ferides sanen;
tu dius que mala herba no mor,
però creix viva i verda!