El camí cap a nosaltres

Va arribar l´estiu
amb el cafè d´aquell matí,
escoltant Serrano i Jara
davant del quadre
que vas pintar a Jenín.

València es desbordava
de tendresa aquella nit,
començava a sortir el sol
amb el tramvia
de camí cap a Aberdeen.

Després de parar a Niça
on vaig fer nit per descansar,
en algun quiosc de Sàsser
vaig comprar
el bitllet cap a Güímar.

Amb Ajaccio a la mirada
vaig fer escala a Bilbao,
despertava a un altre cel
dins la vesprada,
i Santiago es veia immens.

En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc que el que tracem
no hi ha més món que el que volem.
En el camí cap a nosaltres
el somriure serà l´arma,
el nord, el lloc i l´abraçada.

L´última batalla
la vam perdre
en el primer comiat.

Gairebé al mateix temps
que amb tu lliscava el pinzell,
coneixia Galeano
i Jean-Paul Sartre
fent del maig un lloc etern.

Va ser prop d´El Aaiun,
allà, on vaig perdre el compte, ja,
de les voltes, dels camins,
fins arribar
a les portes de Jenín.

En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc que el que tracem,
no hi ha més món que el que volem.
En el camí cap a nosaltres
el somriure serà l´arma,
el nord, el lloc, la barricada.

L´última batalla
la vam perdre
en el primer comiat.