Dies i nits d'amor i de guerra

Arribaràs cansada a casa
després de treballar
obriràs lenta la porta
i et pesarà el dia a les mans

Veuré com entres a la sala
m’aixecaré i m’abraçaràs
caurem rient sense parlar-nos
Al millor lloc d’aquell sofà

A fora la fosca ens banyarà
I en una espurna de la pluja
Esquitxarà tots aquells vidres
Que més tard s’entelaran

Mullarem de negre els gots
i beurem buscant el delit
més en els nostres cossos
que en els distants grups de vi

-Que hi ha, com ha anat el dia?
tenia ganes de plegar
et regalo el sol per tu bonica
I una abraçada em sorprendrà

-M’has trucat, a passat res?
nomes volia dir-te: nosaltres
Ja t’ho vaig dir, no passaran
I em semblaràs més tendra que abans

Naixerà de ple el nostre món
i et pintaré amb aquests dits
els llavis que en el dibuix no tens
per cuidar les nostres nits

Just abans d’agafar el son
amagaré sota el coixí
alguna rosa groga
que ens salvi el tu i el mi

M’estrenyeràs el nom amb força
vull que sempre sigui així
s’escaparà alguna promesa
a mi més, ho sento aquí

Ets tu sempre ho he vist tan clar
les gotes ja hauran parat
ja t’ho vaig dir, no passaran
i et fiaré al cel, la lluna i la mar

Repicaran martells a l’obra
i xisclarà el despertador
alguna cosa t’il·luminarà
serà el sol o la tardor

Quedarà encara algun tirà
que vencerem amb la unitat
Firmarem aquesta revolució
Dies i nits de guerra i d´amor...