Desgràcia humana

I diuen que som una espècie única,
Pensem per nosaltres mateixos,
Que no vivim en una rutina repetitiva,
som els únics que canviem el món.

Però ningú diu que som una plaga,
que arrasem els nostres hàbitats,
ens matem entre nosaltres,
som una desgràcia per la terra!

(Tornada sense lletra)

Algú ens va atorgar els sentiments,
vivim l'amor i freguem la felicitat,
i per compensar-ho creem el dolor
i la nostra pitjor qualitat la malicia.

Des d'aquí se sent la pudor que fem,
cremem els boscos i ho contaminem tot,
anem amb la cara plena de sang humana,
m'entren arcades només de pensar-hi!

Odi, destrucció i venjança!
Som el primer obstacle de la salvació!
Enveja, corrupció i desastres!
Fins les nostres cases destruïm amb foc!(x2)

Som egoisme i interessos per davant,
primer jo i als altres que els follin,
doncs prefereixo ser un porc enfangat
que un còmplice d’aquesta merda societat

Els més forts eliminem els més dèbils,
això no és ni llei de vida ni del progrés,
moltes vegades somio i veig un món derruït
la raça humana la dut a la fi!