De l'univers

Resen les ànimes de la gent
renten pecats i omplen el mar
vessant a raig suc del present
tots conectats a l'univers, a l'univers
a l'univers, a l'univers.

Tinc el cor ferit fruit del desig
el meu destí sota el teu dit
puc ser cantant, camell, bon jan
tu que vols ser quan siguis gran, quan siguis gran
quan siguis gran, quan sigui tard, quan siguis gran.

Si tanco els ulls, no em veu ningú.
Quan obri els ulls, seré ben lluny.

No no es pas veritat que anar endavant
sigui sumar calers i instants
si acaba un any ja en vindràn més
no es tan estrany que passi el temps
com pasa el temps, com dius que et sents
com pasa el temps. Clar com la pau que ens fa ballar
hi ha un vell jugant a ser un nounat
si l'has cagat tothom té el dret
si ja ho saps tot no et dic res més
no et dic res més, no et dic res més
no et dic res més.

Si tanco els ulls, no em veu ningú.
Quan obri els ulls, seré ben lluny.

Dóna'm la llum quan torni amb tu
Dóna'm la llum i el temps perdut
dóna'm la llum fes-me un rebut.

Dóna'm la llum de l'univers
dóna'm la llum de l'univers
de l'univers de l'univers de l'univers.