Crim d'amor

Ella deia que no m'estimava
i doncs que volia, que volia que fes?
Senyor policia que volia que fes?

Es feia l'estreta amb el seu marit
però es deixava sobar els pits per
qualsevol mal parit.

I doncs, que vaig pensar
molt discretament, quina solució
era la que em convenia?

La violaré per darrera vegada i quan
se'm passin les ganes ansiaré
assasinar-la d'un forma impulsiva
bèstia i desesperada.

Serà ràpid però
per que jo l'estimava.
Comprengui comissari que es
que ella m'excitava, que es que
jo l'estimava.

És un crim d'amor, és un
crim d'amor, sense mala intenció.

I li arrancaré els seus mugrons
de princesa, i amb la seva llengua
li faré una infusió.

Li reventaré el cap, li desgarraré el cony,
i em faré una palla sobre del seu cadàver,
perque ella m'excitava, comprenguin policies,
esque jo l'estimava...

I és un crim d'amor, és un crim d'amor,
sense mala intenció.

Però no em pegui més, senyor comissari,
que em reventará el llavi i no podré confessar.

Ai, però perque se m'acusa?
Però perque cony se'm jutja?
Per ser una ànima débil o per ser un criminal?

Si es que jo amb aquest crim hi
escric la meva innocència,
la descència de l'home, sensible en
decadència.
Per cura amb amnèsia d'una
bèstia ferida.

Ai,i que cruel que és la llei,
que dura és la justícia!

Si jo sols volia espantar-la una mica...
Espantar-la i ja està... per que ella
m'excitava, per que jo l'estimava.

Comprengui comissari, comprenguin policies!
Que es que jo l'estimava, que es que ella
m'excitava.