Crida

Sents a dins teu una veu que sospira
et parla tremolant, contenint-se la ira
plou amb força i et cau al damunt
si no et cobreixes, no ho farà ningú
primera lliçó de la teoria

Sents a dins teu una veu que sospira
et parla tremolant contenint-se la ira
un cartró barat, és el decorat
on pengen els retalls de la teua vida
tu vols pregressar, rebre el que et pertany
recorda que ser dona no és un esborrany
amplifica la teua veu
no seveixes cap home ni Déu

Quan caiga la nit sobre els camps
quan dorma tota la ciutat
et diré que m'encises
i lluitarem contra la realitat
quan caiga la nit sobre els camps
quan dorma tota la ciutat
et diré que et desitge
i ens saltarem el camí marcat

Escriure cada dia una nova epopeia
ni devota concubina, ni donzella
gaudir dels moments, tenir el teu temps
a tu no t'han parit de cap costella
deixa d'esperar
arreplega el que has sembrat
o seràs mà d'obra barata del patriarcat
drets aconseguits, sentiments oprimits
encara queden minuts
per a guanyar el partit

Crida, crida crida,
ja n'hi ha prou d'alegria fingida
crida, crida, crida
ja no et creus ninguna profecia
saps que si alces el cap
tremolaran els ciments
si mires més enllà,
te soltaràs dels cordells
crida, crida, crida
si et rebel·les,
no tindran altra eixida