Compte enrera

Del ciment no en sortiran arrels, del ciment!
Els diners al plat no valen per res.

Allà on poses els teus peus
ara és terra de l’home i de Déu.

Ja no ens visita l’aigua que ve darrere el tro
Escalfa massa una carícia del Sol
L’aire es baralla per no deixar-se respirar
La terra plora, de gris la volen disfressar.

El blau es torna negre l’oceà
El verd és mal color per progressar
El crit de socors ja està llençat
Les màquines no ens el deixen escoltar.

Ja només queda vida en gàbies de metall
Sota els arbres el rei fa temps que va abdicar
Només corren aquells que no poden parlar,
només parlen els que ho podrien arreglar. El blau es torna negre l’oceà
El verd és mal color per progressar
El crit de socors ja està llençat
Les màquines no ens el deixen escoltar.

Del ciment no en sortiran arrels, del ciment!
Els diners al plat no valen per res.

Quin animal civilitzat no deixa el riu que corri en llibertat
Quin animal civilitzat no vol que el gel segueixi congelat.

Del ciment no en sortiran arrels, del ciment!
Els diners al plat no valen per res.

Nosaltres som qui diu que som intel•ligents
Nosaltres som, nosaltres som.