Colpeja fort

Un vell puja una senda
del poble a la muntanya
i la senda dia a dia
es fa mes curta i mes amarga
respira fort i torna cap a casa.

Ja no queden raboses ni llops
ni esclatassangs ni margallons
ni figueres de pala ni una trista sargantana.

Un vell puja una senda
del poble a la muntanya
i la senda dia a dia
es fa mes curta i mes amarga
respira fort i torna cap a casa.

Ja no veu enamorats pels racons
ni sibanites del cannabis tampoc
ara astan fent hores extra
per pagar-se la hipoteca.

Ja fa temps que no plou
i els caragols ja no pasturen
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles, colpeja fort! Un vell puja una senda
trencada i derruïda
i com mes camina
mes renega de la vida
i blasfema i s'enrecorda de la guerra.

Pels camins de pols
xeringues i preguntes,
els barrancs es trequen
i els ullals desapareixen
i els marges ploren,
les pedres ploren.

Tots els pous s'has farcit de sal
i els diners han canviat de mans
i els marges ploren
i el fills se'n van del ploble.

Ho hem gastat tot en la sembra
i ara no podem regar
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles, colpeja fort!

Ens mantindrem fidels a aques poble. (bis 3)
ens mantindrem sempre fidels aques poble.

Garbell de temps,
parany a la memòria
el timó no brota
el desert s'acosta
colpeja fort companya, colpeja

Ens mantindrem fidels a aques poble.
ens mantindrem sempre fidels aques poble.
I ara que hem de sobre viure
som imprevisibles colpeja fort. (bis 2)