Cibernauta joan ii

Entabanat, fa un sol que xapa roques,
he somiat cinc vides i tres Europes,
he posat nom a totes ses dunes,
noms de femella, només me'n falta una.

Dalt d'un turó he armat un telescopi,
així te veig, com un planeta anònim;
t'he dibuixat envoltada de caragoles,
hi ha un hidroavió que les pinta totes.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal,
ple d'algues que et salvaran
quan menstruïs l'immens oceà.

Cibernauta Joan,
tastaràs un món suprareal
ple de llits i miralls,
ple d'Antònies que te volen menjar.

Si ho penses bé la mar és rodona,
fes-hi una volta i queixa't si no t'hi trobes,
viatge infinit per tu mateix,
dorms invertit
amb ses butzes defora i sa pell dedins.

Has tornat sord de tant d'esperar
un breu eclipsi que t'ajudi a descansar,
si no m'entens, si no m'escoltes
me moriré, no te queixis si m'enyores.