Catalunya

Sola, malalta, esparracada, muda,
Un altre cop, encara jove, esclava.
La volta de ton cel, com sempre blava,
Sostre de tes presons esdevinguda.

Ara et retreu ton somni de vençuda
Que no vas ésser, com et pertocava,
Escometent tos enemics prou brava,
Emparant ton honor gaire tossuda.

Neta et veuràs de tos pecats un dia
Per tanta sang i tanta llunyania,
Per la vergonya i per l'enyor dels teus.

Com saba pacient sota l'escorça,
Més pura revindrà l'antiga força
Que ja es desvetlla d'amagat dels déus.