Cara plena

A saber quants secrets has sentit a les nits silencioses,
quants silencis trencats per el riure d'un vent intranquil,
a saber les escenes que has vist de dos estimant-se
i d'altres de crits passionals que acaben amb plors.

A saber quants nadons han nascut quan fas cara plena,
a saber què rumies quan bufes per fer ballar el mar.
Tens la llum, el dibuix, el color que et presenten tan neta
i t'ensenyen nocturna en el dia, diürna en la nit.

Des de dalt vas observant, el nostre món com camina al pas del temps,
des de baix anem vivint, entrant, sortint quan ens toca en el relleu,
i tu eterna, sempre igual, il·luminant les nostres nits, facilitant el món mortal.

A saber tots els lladres que has vist però no testifiques,
i de tants i tants moments clandestins tu n'ets l'espia.
Rituals i fogueres de nit observes furtiva
i despertes i poses el llit el sol dia a dia.

Moltes gates t'han cantat el seu crit perquè es troben soles,
i la llum has servit perquè els núvols s'ensenyin de nit,
en la nit, en el cel tu governes amb tanta bellesa
i nosaltres contemplem el conjunt amb admiració.

A saber quantes nits has sentit el cant de les bruixes,
les misèries d'alguns, deuen ser sempre les mateixes,
les promeses dels ebris que acaben sense complir-se,
i als amants a la nit dones llum quan toca escapar.

Sempre en la llum de dia, quan el sol camina lent el seu curs,
de color cel et pintes i ens fas creure que has desaparegut,
i a les fosques surts reina, tan digne, completa,
amfitriona que ens convides a entrar al món de la nit.