Cançó per l'abril

Com puc explicar-te
que el temps empeny els anys,
i que el rellotge repeteix les hores
com ho fa la història amb les batalles.

Deien, dels nostres dies,
que amb democràcia parlava el poble,
però jo he vist tanta misèria
que he deixat de mirar els mapes.

Hem sortit al carrer tants cops,
hem cridat tantes injustícies,
que el crit ens ha fet muts
i ja ningú escolta a ningú.

No és això pel que cantàvem,
no és això pel que lluitàvem.
Un país mai no serà lliure
si no ho és la seva gent.

Com puc explicar-te
que també aixecàvem els llibres
quan rebíem cops de porra
i estudiàvem lluny de casa.

Com puc explicar-te
que sabem què és la tortura,
i que tortura ho pot ser tot,
i que encara ho recordo ara.

Hem sortit al carrer tants cops,
hem cridat tantes injustícies,
que el crit ens ha fet muts
i ja ningú escolta a ningú.

No és això pel que cantàvem,
no és això pel que lluitàvem.
Un país mai no serà lliure
si no ho és la seva gent.

Que no hi ha millor anestèsia
que les raons del guanyador.
Ens fan falta tantes mans
com anys té la història;
cal parar el rellotge,
no repetir els mateixos errors.