Camí fondo

Pel camí fondo van les aigües
de la ploguda forta;
fan regalls en lo marge de la senda
i canten amb veu fosca.
Pel camí fondo van els dies
escoltant-se depresa
sense deixar en les voreres nues
argilagues ni herba.
Pel camí fondo van les brunes
i atrafegades dones
i els xiquets que carreguen la cistella
de cardets i cartxofes.
Pel camí fondo van els carros
que al marge vert no arriben
i ganyolant perquè no veuen plana
se queixen i sospiren.
Pel camí fondo van les ombres
que la molsa il·lumina
en la humanitat de la manseta céquia
en qui lo Cel se mira.
Pel camí fondo van les penes
de qui d' amor s' ofega
i no podent guadir la plana pia
amb l'espill de la céquia s'acontenta!