Ara (feat. panxo)

[Charly Efe]
Ara que ja no ens creiem joves il·lusos,
que no vam ser res més que carn i ossos;
dormir amb tu era escoltar el cor dels arbres,
vaig obrir el teu cos i es va tancar el segle.

Les tendes ja lluitant de bon matí,
anar a veure Panxo al carrer Valladolid,
el cendrer ple de promeses d’una nit,
les terrasses despertant-se, un mercat senzill...

La fornera, el fuster, la rebel·lia als ulls,
ple de promeses a la pell aquell impuls
de l’esperit tan jove anant-se pels meus porus,
les falles populars, la dolçaina, els pogos.

Més trist que la vellea és veure que tot passa
i la memòria ens fustiga i ens arrasa,
disfresses a la plaça, la comparsa;
tu i jo, pensa-ho, tampoc ho penses massa.

Mai arribares a eixes zones del meu cervell,
deixant córrer els amors fins que arriben lluny,
et recorde lliure, em recordes viu,
ballàvem amb La Gossa, ploràvem amb Espriu.

Tot ha passat de sobte i no hi ha presa,
ell llit és un pou negre i la tempesta
se’n va anar amb el fum, obri la finestra,
lo que vam ser no cap en este tema.

[Estribillo] (x2)
Et recorde lliure, em recordes viu,
ballàvem amb La Gossa, ploràvem amb Espriu.
Et recorde lliure, em recordes viu,
passa la vida i tots anem buscant un niu.

[Panxo]
Era real i era clandestí, era fantàstic, plaer prohibit;
carrerons que ara ja no em sonen,
érem sacs d’hormones,
xiquets fent-se majors, projectes de persones...

L’excusa com escut, el “demà tinc examen”,
missatges inoportuns, llocs on ens miràvem,
primer contacte a l’ascensor, si els pisos parlaren!
nits que empalmàvem cigarros i matinades.

Jo ara no vull pensar, silenci com a trampa,
vam desfasar, vam fracassar, vam matar als pares,
i és que som fills d’aquell desastre emocional
i vam fallar en lo bàsic, que era que no ens fallarem.

Vestit de dona Carles recitant el Kafka,
el vers errant, la metàfora, el “tot s’ho gasta”...
abans d’esta vellea, claudicar a la por,
que queda de l’esforç? El temps ho devasta...

Mira: tanca el bar del barri al Califat,
ara hi ha un co-working, la llei del mercat,
on estan els versos amb clau de les velles portes?
on estaràs tu, on les hores mortes?

Passa la vida i sobreviu la panderola,
a la gola el verb captiu, el martell i la vidriola;
passa la vida i tots anem buscant un niu
i on el dèbil sobreviu, el poeta escriu i vola.

[Estribillo] (x2)
Et recorde lliure, em recordes viu,
ballàvem amb La Gossa, ploràvem amb Espriu.
Et recorde lliure, em recordes viu,
passa la vida i tots anem buscant un niu.