Aprendré a esrtimar-me

Mai no vaig tenir aquells somis
De llarg i blanc
Caminant cao a l'altar
Per sovint em preguntava
Com series i on et trobaria

I avui seus al meu costat
I jo et miro snese reconeixe't
Sense saber on ets
El que dius em va empenyent
Cap a l'abisme que hi ha entre tu i jo

Tu crides fort: va llença't i t'agafare
Però quan em llenço i miro tu ja no hi ets`
Per això sí que ara que aprendre a estimar-me
No s'enssorarà el món si em dius no t'estimo

Ploraré trobant-me sola
Buscant explicacions pel que he de lametar
Nedaré perdent les hores
compadint-me pel que va passar

I treuré a la superfície el cap per endevant
Només després el cor trencat
I sabré que puc fugir de tot
Però he de ser jo per començar