Alba

Com ressonen al camp
les campanes de l'alba
quan la terra és de malva
i el cel lluu com l'aram!
El Sol ix de son llit
cantant fets somniosos
amb els ulls sangonosos
d'haver massa dormit.
Polsa el vent gregalet
tendres branques florides
desvetllant les dormides
il·lusions de xiquet.
I tot és boira d'or
i polsim de misteri
que il·lumina el salteri
de les albes al cor.
Mes ja l'hora no em duu
aquell goig que tenia
quan la nit era dia
i el món era tot nu.