A la torre del mar

A la torre de marfil
de la meua intimitat,
rep la manyaga subtil
d'un món idealitzat.
Vull viure ma llibertat
sent presoner de la flor,
perquè he conegut la por
la fam i el fred de la nit.
Pel record d'aquell neguit,
tremola, encara, el meu cor.

Si jo faig el que em ve bé
sense fer mal a ningú,
també deixe a cadascú
fer allò que li convé.
No vull deslligar el nu
que em té afermat a una ombria,
on l'esperit sols somnia
-rebutjant malastrugances-,
sublimades esperances
a recer de ma follia.